(en resposta a la consulta membre del grup de Telegram de l'Ebre, he escrit aquest post)
La moneda pot apreciar o depreciar depenent de la relació (proporció) entre els productes/serveis que s'ofereixen i la quantitat de moneda existent. Això passa amb totes les monedes, també amb l'euro o amb el denari de plata dels romans. Et posaré dos exemples:
Si els romans tenien 1 milió de denaris de plata, i cada any extreien de les mines 10.000 denaris nous. O si naltros tenim cocreades 1 milió de g1 i cada any en cocreem 10.000 més ens podriem trobar tres escenaris diferents, per simplificar. Tinguem present que cada any la massa monetària creix un 1% (deu mil sobre un milió).
1) Si resulta que cada any es posen a vendre 10.000 kg tomaques (i res més), el primer any cada kg de tomàques et pot costar 100g1 o 100 denaris. I cadascú ha pogut fer una compra de tomàquets amb els denaris/g1 que tenia. Però com que l'any vinent hi haurà més denaris disponibles, concretament 1.010.000 (el milió que teniem, més els deu mil que s'han minat cocreat), si al mercat no s'ha afegit més tomaquets, perquè no s'han plantat més tomaqueres, doncs cada quilo del 10.000 kg tomàquets disponibles es pot comprar per 101 denaris / g1.
Aquest és un escenari on la moneda, el denari, l'euro o la g1 deprecien, perquè cada vegada hi ha més moneda per la mateixa quantitat de tomaques (a la vida real, per la mateixa quantitat de productes o serveis). Quan portem uns quants anys 1kg de tomàquets passarà a valdre 120 denaris /g1 / € és el que tots podem veure que passa amb l'euro. Perquè cada any n'imprimeixen més, i en canvi la gent compra les mateixes barres de pa, etc. Això ja els passava als romans amb el seu aurteum/denaris
Escenari 2)
Igual que l'anterior però amb un canvi, aa la provincia Tarraconense cada vegada es treballen més camps manllevats al bosc, o hi ha millores en el regadiu que fa que es puguin plantar més tomaquertes i, per tant, collir més tomàquets. I ara resulta que cada any la collita de tomàquets és més gran, creix un 5%. Llavors, el primer a any ja ho sabem, tenim un milió de denaris per comprar 10.000kg de tomàquets, cada quilo de tomàca es pot comprar per 100denaris / g1.
L'any següent s'ha minaat més plata, i tenim 1.010.000 denaris (g1), però també hi ha més tomaques, un 5% més, per tant 10.500kg. Quants denaris calen per comprar un quilo de tomaca si continuem amb la simplificació que hem de gastar tota la moneda i només fem una compra a l'any?. Doncs dividim els denaris pels quilos de tomaca: 1.010.000 / 10.500, i això dona 96 denaris/kg.
En aquest segon escenari la moneda s'està apreciant,perquè augmenta més la producció de tomaques que els denaris (g1) disponibles.
és el que ha passat amb la revolució industrial, on abans comprar un ganivet o una forquilla, o unes espardenyes o una camisa costava molts diners, i ara en podem comprar tantes que els contenidors de roba de 2a ma estan plens, i renovem el menatge quan ens ve de gust, en comptes de deixar-lo en herència com abans. Per això els pares de la meva àvia era petita només portaven a la masia mitja barra de torró que compraven al poble per Nadal, i a ella els reis li portàven unes espardenyes que li havien de durar un any.
Per tant, estimat Emigor, el que tu dèies no era veritat. De vegades una moneda pot apreciar, o pot depreciar. O pot apreciar per un servei/producte que es fa escàs, com el bacallà, i depreciar per un altre que es fa abundant, com les llaunes de tonyina.
I això li passa a la g1, a l'euro o a l'aureum romà. En definitiva li passa a qualsevol moneda de les que estiguis usant ara, hagis usat en el passat i usaràs fins que et moris 😋
La diferència entre aquestes tres monedes és que l'aurteu/denari l'acunyaven els governants de romà (l'emperador en l'època imperial), i per tenir més riquesa (i manllevar-la al poble) van començar a fer aleacions per gastar menys plataa o or. L'euro es crea als bancs centrals, generant deute, i sota el control dels estats. I la g1 la creem tots, en petites dosis, diàries, sense que ningú pugui alterar-les, diluir-les an aleacions o en la màquina d'imprimir bitllets que tenen els bancs centrals, o algunes monedes socials com una que vau usar fa unes dècades a l'Ebre. La g1 sol·luciona aquest problema i, de fet, distribueix entre totes les persones la tasca de la creació monetària (cocreació)
Afegeix un nou comentari