Transcric la resposta que li he donat a un company de la G1 que promociona el fork de la G1 (podriem dir "la G1 a l'antiga"). M'he centrat en explicar com funcionen els forks al món del programari lliure, donant-ne alguns exemple, per tractar de mostrar com es fan les coses. Com cal fer-les. Un parell d'exemples , referits a forks del Bitcoin, s'assemblen molt al que podrien haver fet els promotors d ela G1 "a l'antiga", si haguéssin tingut una mica més de coneixement :-) Espero que aquesta info els pugui servir per aprendre i, si tenen ganes de tirar endavant el seu projecte, fer les coses bé a partir d'ara.
Pel que respecta als temes tècnics, diria que s'ha escrit bastants als grups, i fins i tot als fòrums. Jo ja vaig passar aquesta pàgina, que tinc prou feina com per anar discutint i discutint en cercles... Però si ens trobem un dia o vols fer un cafè, en podem parlar sense problemes. O si, de veritat, vols que t'aclareixi alguns conceptes que NO tens ben entesos (com bé dius, no ets mecànic de cotxes, i jo si ;-) ). Et puc posar alguns exemples del que el que dius no és "com funcionen les coses".
Per exemple una de molt evident, els projectes de programari lliure evolucionen. Ho fan dia a dia. I de vegades fan noves versions, evolucions "fortes". I quan això passa, com la v2 de la G1, no vol dir que es crein 2 projectes, la G1 autèntica i el G2. La G1 és el projecte dels seus desenvolupadors. Per exemple, Linux és el projecte de Linux Torvalds. I si algú no està d'acord amb un canvi, el que fa és, a partir d'una versió amb la que està d'acord,crea un projecte NOU, li posa un altre nom, i a partir d'allà hi ha un fork, o sigui dos projectes, l'original que ha anat evolucionant, i el "nou" fork, que paradoxalment és el que ha de tenir un nom nou. En el exemple dels mecànics imagina't que els que feien un Ford Fiesta antic no els hagués agradat la versió nova. I volguessin continuar fent la versió antiga. Doncs haurien d'haver fundat una nova marca, i fer un cotxe idèntic a l'antic, si haguessin volgut, però posant-li un altre nom, perquè els drets sobre el Ford Fiesta son dles propietaris de la Ford, que poden fer evolucionar el seu producte com vulguin.
Et poso dos exemples reals del programari lliure perquè ho vegis:
Uns quants desenvolupadors de Debian, una de les distribuicions més conegudes de Linux, no van estar d'acord amb els canvis introduits en una nova versió de Debian (la introducció de Systemd). Què van fer ells, que volien mantenir les coses de la manera antiga? Van fer com vosaltres, usuarpar la marca de Debian, dir que lo seu era el Debian autèntic? No, van fer el que es fa sempre al mon del programari lliure, van crear un forc al que li van canviar el nom, Devuan, li van buscar un logo, i van fer una cosa molt intel·ligent, que és mantenir una versió compatible amb Debian, que pogués agafar la feina que es continua fent a Debian, però ells mantenien SysVinit, que és el sistema original que també usava Debian. Aquí tens la seva història:
https://en.wikipedia.org/wiki/Devuan
Més exemples en el mateix sentit, en aquest cas amb un compatriota teu, un argentí, que al que no li va agadar la versió 3 de Gnome, i va voler que la versió 2 continués vinint, doncs en comptes de dir que que el Gnome autèntic era el seu, i usuarpar els logos i marca registrada (que tenen copyright i llicències), va crear un nou projecte, que va continuar la feina de manteniment de la versió anterior a Gnome, Gnome 2, però amb el nom de MATE (suposo que perquè ell és argentí). Aquí tens la seva història:
https://en.wikipedia.org/wiki/MATE_(desktop_environment)
I en tots dos casos han sigut històries d'èxit, perquè malgrat que no han superat en importància als projectes originals, si que han donat una alternativa a usuaris que, per necessitat, requeriments de hardware o simplement preferències/gustos, han pogut usar aquestes alternatives.
Però et posaré també un exemple de la criptomoneda més coneguda, la primera, el Bitcoin. El projecte Bitcoin, com tots els projectes de programari lliure ha anat evolucionant, perquè els programadors continuament van fent millores, afegint funcionalitats, etc. Doncs bé, et posaré dos exemples on, al projecte Bitcoin, en un moment determinat, igual que valtros els de la G1 antiga, uns quants desenvolupadors van pensar que els canvis proposats per les noves versions no eren satisfactoris, o van voler introduir ells canvis que consideraven prioritaris o més interessants. Què van fer? No van fer, com valtros, dir que ells eren els autèntics, i que els que havien de canviar el nom eren els altres: no es fa així als projectes del programari lliure. van fer el de sempre, buscar un nom nou, un logo nou, una web nova i continuar el desenvolupament de la criptomoneda amb aquest paraigües NOU, explicant les seves motivacions perquè qui volgués usar la seva versió de la criptomoneda ho pogués fer. I, igual que en el nostre cas, un bon dia els usuaris que van voler usar-les les dugues, van tenir un moneder amb Bitcoins i una altra amb Bitcoins Cash o Bitcoins Satoshi version, que així es diuen els forks. I, obviament, a partir del fork, les transaccions que es fan en una cadena de blocs, ja no es fan en l'altra. Però tu pots comprar un paquet de macarrons pagant amb Bitcoins, i un altre pagant amb l'altra moneda, si trobes qui vengui macarrons amb ella. El que ha passat, però, és que els dos forks no han tingut gaire èxit, i, com ja voràs que passarà amb la G1, el Bitcoin original és el que tothom coneix i usa. Aquí tens les seves respectives històries:
Com pots veure, el que ha passat a la G1 no és nou, no s¡'ha inventat cap roda, passa de tant en tant als projectes de programari lliure, justament perquè son lliures, i qualsevol pot agafar el codi i usar-lo si compleix les condicions (una d'elles que el codi que se'n derivi ha de continuar sent públic i mantenir la mateixa llicència, cosa que la G1 "autèntica" no ha complert, a part de manllevar els logos i noms de, per exemple, el moneder Cesium).
Pels desenvolupadors de Duniter, els moneders Cesium, G1nkgo, Superbot o de serveis com Girala.net això s'explica bàsicament per desconeixement dels creadors del fork. Jo no conec a en Víctor, però com que ha fet les coses d'aquesta manera "cutre", saltant-se les llicències (probablement per desconeixement), etc. doncs puc imaginar que és algú que la toca una mica (no gaire) en el tema de la informàtica i que amb ajuda de la IA ha fet un clon que funcionarà el que trigui en trencar-se, perquè algú amb poca idea no pot arribar massa lluny en un mon tant tècnic i en el que els desenvolupadors en projectes complexos acostumem a ser un col·lectiu, a rebre ajuda, suggeriments, etc. etc. Però, si en Víctor, i la comunitat que enteneu que és el camí, ho voleu provar, i apreneu una mica a fer un fork "de debó", com tots els dels exemples que t'he posat, doncs avantti: potser m'equivoco i serà el vostre fork el que tindrà més èxit (d'això també hi ha exemples: OpenOffice, MariaDB...)
Per acabar només dir-te que a mi no em sembla bé discriminar els uauris de la G1 "antiga" com tu mateix. Em sembla molt bé que, qui vulgui, pugui usar les dugues versions, i fins i tot estar certificat en les dugues. Jo, per exemple, per certificar-te a tu en la G1 (la autèntica, la original, l que governen els desenvolupadors originals i jo uso ;-) ) no em cal res més que saber que tu ets de carn i ossos (en dono fe) i que compelixes amb la llicència (i no certifiques dugues vegades una mateixa persona, etc.). I aquesta opinió l'he feta arribar a qui ha convingut quan algú ha pogut plantejar "boicots", ostracismes, etc. Per això comparteixo el punt de vista que he llegit de la Carme del mercat del Baix Llobregat on ella diu que al seu mercat les dugues monedes son benvingudes. Per què no?
Neuen Kommentar hinzufügen