Per joan |

Aquestes són preguntes recurrents en la gent que arriba al món de la moneda lliure G1. I també dels comerciants o professionals a qui volem convèncer perquè s'incorporin a la xarxa de persones i empreses que ofereixen els seus serveis en moneda lliure.

La resposta tècnica seria que no té un valor preestablert, i que el seu valor dependrà del que li donin els seus usuaris, en una zona/regió/comunitat concreta. Això, a la pràctica, en una economia dinàmica, depèn de la llei de l'oferta i la demanda, entre d'altres (com el possible valor com a "reserva"/estalvi, inversió, etc. que en el cas de la moneda lliure, que té per disseny un component d'oxidació del 10% anual, està desincentivat per, precisament, afavorir que s'usi per als intercanvis del dia a dia).

El problema de la g1, o qualsevol moneda d'adopció voluntària (no forçada per un govern, una normativa) que s'introdueixi en un moment donat en una comunitat/zona, és que encara no hi ha una xarxa dinàmica de serveis oferts en aquesta moneda: això és precisament el que cal construir. I la forma com es resol el seu valor pot ser, entre altres, que els impulsors persuadeixin a les persones que l'adopten d'un valor de referència. Una g1 val 0,1€, o 1€, o 3€ , o 1 cafè, o 1 menú, o el que sigui...

Aquesta decisió podria ser poc important, confiant en el fet que després el seu valor anirà variant fins a trobar un equilibri entre oferta (serveis oferts en aquesta moneda) i demanda (quantitat de moneda efectivament disponible per al consum). Però, en realitat, té més implicacions de les que sembla, i per això, en cas que els impulsors vulguin "orientar" els nous usuaris, caldria que les entenguessin i les tinguessin en compte.

Començaré donant una premissa: la baula més valuosa de la cadena, perquè és l'única que dona sentit a una economia, i perquè és la més difícil d'incorporar a una moneda nova, són els productors, els professionals, les empreses. Són les que conformen l'OFERTA. Sense oferta de productes i serveis una moneda no serveix per a res (exceptuant les que serveixen només com a béns d'inversió, com podria ser l'or o el bitcoin avui en dia).

Llavors, anem a veure dos escenaris amb dos valors diferents de la moneda, i com poden afectar els proveïdors de serveis. Els anomenarem escenari apreciat i escenari depreciat.

Suposant que una economia inicialment poc dinàmica i diversificada, que tendirà a una economia més madura en un període donat de temps, a on el valor de la moneda Gex (Gexemple), quedarà estabilitzat en, posem per cas 5 Gex = 1 cafè.

En un primer escenari APRECIAT, els impulsors donen un valor alt, apreciat, a la moneda, i suggereixen als primers usuaris que usin una referència d'1 Gex = 1 cafè. Llavors tenim un productor de taronges que ven 5.000 kg de taronges per 10.000 Gex (o sigui, un poder de compra de 10.000 cafès, perquè pel pagès 1 kg de taronges equival a 2 cafès). I aquest productor, un dels primers, acumula/estalvia bona part d'aquests Gex perquè al començament d'aquestes monedes del que menys abunda és de productors professionals, els que ofereixen un producte que a tothom interessa, però que ell mateix no pot gastar en altres productes davant la falta inicial d'altres proveïdors dels productes i serveis que ell ha de menester per sostenir la seva activitat (adob, combustible, mà d'obra).

Que li passarà a aquest productor si després d'un o dos anys s'estabilitza en 5 Gex = 1 cafè? Que els seus 10.000 Gex només tenen un poder de compra de 2.000 cafès. Aquest productor, un dels que va apostar per la nova moneda en un moment en què pocs hi apostaven, ha perdut el 80% del poder de compra que tenia i que amb tant de sacrifici va posar al mercat. La decisió dels impulsors de la moneda, proposant un valor inicial tan apreciat (el que va facilitar tenir molta disponibilitat de moneda per dinamitzar mercats, actes de difusió, etc.) ha acabat lesionat els interessos dels actors més importants, els que donen sentit a tot, els productors, els que ofereixen servei; sobretot als que no ho fan de manera totalment anecdòtica i marginal, sinó als que ofereixen un volum de producte significatiu: els productors professionals, els que tenen més impacte a l'economia.

I en el cas invers? I si els promotors de la moneda haguessin suggerit per iniciar un valor DEPRECIAT DE 10 Gex = 1 cafè? Llavors el que hagués passat és que el nostre pagès hauria venut els 5000 kg de taronges per 100.000 Gex (o sigui un poder de compra de 10.000 cafès, exactament igual que en l'exemple anterior). Però dos anys més tard, quan el mercat s'ha "estabilitzat" en un valor de 5 Gex = 1 cafè, el nostre pagès, amb els seus 100.000 Gex pot comprar 20.000 cafès. Ha duplicat la seva riquesa, la capacitat de compra de la seva moneda. Els seus interessos no s'han lesionat, ans al contrari: hem afavorit als actors primordials del nostre sistema.

Quin escenari és preferible?

Òbviament, des del punt de vista del pagès, dels productors, dels que ofereixen serveis en un volum significatiu, el segon. Amb el primer, per contra, lesionem aquest sector, el més crucial i valuós per l'adopció, però sobretot per la salut de la nova moneda. En el primer escenari el que aconseguim és cremar els productors, que desapareguin del sistema i tenir una història massa vegades repetida en les monedes locals, de comunitats amb molta moneda disponible en mans de consumidors que no poden comprar res massa valuós/significatiu, i de productors que la van acumular i no saben que fer-ne. Una moneda morta, que només va funcionar en els primers estadis, quan els pocs productors que hi van entrar encara no s'havien cremat. ;-)

Per aquest motiu el meu punt de vista és el de suggerir, a les persones, comerços i professionals, un valor depreciat de la G1, de 10 g1 = 1 cafè. O sigui que els membres cocreadors de la moneda tinguin una capacitat "modesta" de crear moneda, de 30 cafès al mes. Perquè la cocreació, al contrari de com molta gent creu, no té com a objectiu res més que el de permetre que la moneda estigui disponible i que la seva oxidació sigui, també, possible, així com evitar l'acaparament a mig/llarg termini, de la moneda. Però, en cap cas, la creació de moneda nova (cocreació en el cas de la G1) pot significar una part significativa de l'economia, si la comparem amb les transaccions econòmiques, que és el que realment importa. Llavors, perquè s'entengui millor, si en un any creem un 10% de la moneda existent, posem per cas 100 cafès, que s'incorporen als 1.000 cafès que ja existien, el que serà un indicador de bona salut del sistema és que hi hagi moltes transaccions amb la moneda, que aquests 1.100 cafès es facin servir moltes vegades (recordeu que un mateix bitllet es pot usar molts cops en un any: jo pago al pagès de les taronges, ell al tècnic informàtic, l'informàtic al forner, etc.). Com més serveis significatius estiguin a disposició de la comunitat, més recircularà el "mateix" bitllet, i l'import de les transaccions econòmiques; l'economia basada en l'esforç (l'esforç és un dels paràmetres que es valora en establir els preus, juntament amb l'escassetat i la necessitat) serà una proporció molt més alta que la moneda cocreada, sense cap esforç, i que simplement ens cal a nivell funcional / utilitari.

Podria parlar, també, de la inconveniència de l'heterogeneïtat, en territoris relativament veïns, de diferents valors de la moneda, però això serà en un altre article. ;-)

 


 

Comments

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.